La família com a sistema
En una família, cada persona afecta la resta. Si un adolescent es tanca a la seva habitació, canvia l’humor a casa. Si un pare treballa a totes hores, algú altre assumeix la seva part.
La teràpia familiar sistèmica mira aquestes connexions. Parteix que un problema poques vegades pertany a una sola persona: és una manera de funcionar que s’ha anat construint entre tots.
Motius habituals de consulta
- Discussions contínues entre progenitors i fills, o entre germans.
- Normes que cada adult aplica de manera diferent i generen desacords.
- Un canvi important: separació, nova parella, mudança, arribada d’un nadó, malaltia d’un familiar.
- Convivència complicada entre generacions, per exemple quan una àvia o un avi viuen a casa.
- Fills que s’han distanciat o que reaccionen amb ràbia, silenci o rebuig.
- Dubtes de criança: límits, pantalles, rutines, germans gelosos.
Com sol encallar-se una família
Quan alguna cosa no funciona, tots intenten arreglar-ho amb el que saben. Els pares insisteixen, renyen o negocien sense parar. El fill respon amb més resistència. Cada intent esgota més i el problema continua igual.
Veure aquest cercle des de fora ja canvia alguna cosa. Es passa de “tu mai no fas cas” a “això és el que passa entre nosaltres quan…”.
Com treballo
A les sessions escolto cada persona sense prendre partit. M’interessa saber què ha passat, què s’ha intentat ja i què canviaria cadascú.
Des de la perspectiva sistèmica mirem les pautes i els rols: qui parla per qui, què s’evita anomenar, què ha canviat a la família en l’últim any. Amb la teràpia breu estratègica proposo tasques petites per provar a casa, com canviar la manera de donar una ordre o acordar una norma comuna.
Amb famílies amb fills de 9 anys endavant i adolescents, acostumo a combinar sessions conjuntes amb d’altres només amb els adults. Per a aquest tema pots consultar també adolescents i infants.
Quan demanar ajuda
És un bon moment si hi ha tensió que dura setmanes, si els crits o els silencis són la norma, o si sentiu que ja no sabeu què més provar. No cal esperar a una crisi.
La primera sessió
Dura uns 50 minuts. Parlem de qui forma la família, quina és la preocupació principal i quines solucions heu intentat. Si vénen menors, adapto el llenguatge i el ritme a la seva edat.
Quan acabem plantegem un objectiu comú i decidim qui ve a les sessions següents. Ningú no ha de sentir-se jutjat ni assenyalat.
Què mirem en una família
La perspectiva sistèmica presta atenció a coses que des de dins costa de veure:
- Rols: qui és “el responsable”, “el rebel”, “el que calla”.
- Límits: quant es barregen els espais i les decisions d’adults i menors.
- Comunicació: què es diu, què s’evita i com s’escolta.
- Etapes: cada moment del cicle vital, com l’adolescència d’un fill o la jubilació d’un avi, demana ajustos.
- Herència familiar: normes o creences que es transmeten sense haver-se parlat.
No es tracta d’analitzar ningú, sinó de veure com encaixen les peces i quines es poden moure.
Un exemple quotidià
Una mare i un fill de catorze anys discuteixen cada tarda pels deures. Ella insisteix perquè tem que suspengui. Ell respon amb silenci, cosa que la preocupa més, i la discussió puja.
En treballar en família es veu que tots dos busquen una cosa semblant (que li vagi bé i no sentir-se jutjats) però ho fan de maneres que es bloquegen. Canviar una peça, com pactar un horari o qui supervisa, pot trencar el cicle.
Criança: dubtes sense culpa
Hi ha mares i pares que consulten per dubtes de criança més que per conflictes. Em pregunten com posar límits sense cridar, què fer davant d’una rebequeria o com repartir-se les decisions. En aquests casos treballem pautes concretes, adaptades al vostre estil i a l’edat dels fills.
On i com
Atenc a Vilassar de Mar, a Badalona i per videotrucada. A les pàgines psicòloga a Vilassar de Mar i psicòloga a Badalona explico com atenc famílies de la zona. Si algú de la família viu fora, es pot connectar a distància.
Quan vulgueu començar, contacteu amb mi i busquem un horari que encaixi amb tots.