Quan parlar ja no resol
Moltes parelles arriben quan la conversa s’ha convertit en un camp de mines. Una persona diu “mai no m’escoltes” i l’altra respon “tu sempre exageres”. Vint minuts després ningú no recorda com va començar.
Altres vegades no hi ha crits, sinó silenci. Convivíu, us organitzeu, però fa mesos que no sentiu proximitat.
Situacions que porten les parelles a consulta
- Discussions repetides pels diners, les tasques de la llar o el temps lliure.
- Distància emocional després del naixement d’un fill o una filla, o d’una etapa de molta feina.
- Una infidelitat o una pèrdua de confiança.
- Diferències en com educar els fills o com relacionar-se amb les famílies d’origen.
- Dubtes sobre si continuar, o un procés de separació que voleu fer amb el menor dany possible.
- Parelles amb cultures, idiomes o països d’origen diferents, on els codis de convivència no sempre coincideixen.
Com es manté el bucle
En una parella, el que fa una persona provoca una reacció en l’altra, que al seu torn reforça la conducta de la primera. Si un es retira per evitar el conflicte, l’altre insisteix més. Com més insisteix, més es retira.
Cap de les dues parts no és “la culpable”. Cadascuna intenta resoldre el problema a la seva manera i, sense voler, el manté.
Com treballo amb parelles
La meva formació en teràpia familiar sistèmica parteix d’aquesta mirada: el focus no és en qui té raó, sinó en el patró que es repeteix entre vosaltres. Primer l’identifiquem amb exemples reals de la vostra setmana.
Des de la teràpia breu estratègica treballem amb tasques concretes. Per exemple, canviar la manera de plantejar un tema delicat o provar una pauta diferent durant una setmana. Després comentem quin efecte va tenir.
No faig d’àrbitra ni dono veredictes. M’interessa que vosaltres dos sortiu amb eines pròpies i amb més claredat sobre el que voleu.
Què passa a la primera sessió
La primera sessió dura uns 50 minuts. Cada persona explica com viu la situació i què espera de la teràpia. Jo faig preguntes per entendre com es desenvolupa un conflicte típic.
Al final comparteixo el que he observat, proposo un pla de treball i acordem amb quin ritme ens veiem. Ningú no queda obligat a continuar.
Quan no esperar més
Demanar ajuda aviat sol facilitar les coses. Però si hi ha por, control o violència a la relació, la teràpia de parella no és el recurs adequat en aquell moment. En aquest cas el primer és la teva seguretat, i podem treballar de manera individual. Si estàs en perill, truca al 112.
El que no faig
No reparteixo culpes ni prenc partit. No et diré si heu de continuar junts o separar-vos: aquesta decisió és vostra. Tampoc no forço ningú a parlar del que encara no pot dir.
El que sí que faig és vetllar perquè totes dues persones se sentin escoltades, frenar les dinàmiques que fereixen i ajudar-vos a dir el que de debò voleu expressar.
Exemples de canvis concrets
Aquests són canvis petits que solen aparèixer en el treball amb parelles:
- Plantejar un tema difícil amb una frase d’obertura diferent, en un moment triat i no enmig del sopar.
- Fer una pausa en una discussió abans que escali i reprendre-la més tard amb un acord clar.
- Repartir les tasques amb un criteri que tots dos pugueu sostenir.
- Dedicar una estona setmanal a vosaltres, sense parlar de logística.
- Dir amb claredat el que es necessita, en comptes d’esperar que l’altre ho endevini.
Cada parella té el seu propi punt de partida i anem a aquest ritme.
Parelles en procés de separació
També acompanyo qui ja ha decidit separar-se i vol fer-ho amb respecte, sobretot si hi ha fills. Acordar com comunicar-ho, com repartir temps i com continuar cooperant com a progenitors redueix molt el desgast.
A Vilassar de Mar, a Badalona o per videotrucada
Si viviu al Maresme o a Badalona, podeu venir a la consulta; trobareu les dades a psicòloga a Vilassar de Mar i psicòloga a Badalona. Si sou lluny o els vostres horaris no coincideixen, la teràpia en línia és una bona alternativa.
Per començar, escriu-me i busquem una cita que us encaixi.