Probablement necessites teràpia si un malestar emocional dura setmanes, interfereix en la teva feina, el teu descans o les teves relacions, o si sents que ja has provat tot el que se’t acut sense resultat. No cal que sigui greu: n’hi ha prou que et preocupi.
La pregunta “ho necessito o exagero?” és molt comuna. Aquest article t’ajuda a respondre-la amb criteris concrets i sense dramatisme.
Senyals que la teràpia et pot ajudar
Cap senyal per si sol no decideix res. El que compta és la combinació, la durada i quant afecta el teu dia a dia.
- Fa setmanes que tens tristesa, irritabilitat o ansietat que no se’n van.
- Has perdut l’interès per coses que abans gaudies.
- Dorms malament, o el teu cos dona senyals (tensió, dolors, cansament) sense causa mèdica clara.
- Evites situacions, persones o llocs per por o malestar.
- Repeteixes sempre el mateix tipus de conflicte en parella, família o feina.
- Travesses un canvi gran: una ruptura, una pèrdua, una mudança, una feina nova.
- Notes que portes una càrrega difícil d’explicar al teu entorn.
- Et diuen “cuida’t” amb freqüència, i tu no saps com.
Un exemple per orientar-te
Imagina algú que, des de fa tres mesos, es desperta abans de l’alba amb la ment a mil. A la feina compleix, però arriba a casa esgotat i amb el cap en una altra banda. Els seus amics li pregunten què li passa i respon “estrès, ja passarà”.
Si continua així sense canvis, és raonable que demani una cita. No perquè estigui “malament”, sinó perquè fa temps que té un malestar que no es resol sol i que va ocupant més espai.
Motius freqüents pels quals la gent consulta
- Ansietat i preocupació excessiva, inclosos els atacs de pànic.
- Estrès laboral o acadèmic.
- Estat d’ànim baix o depressió.
- Autoestima i inseguretat.
- Problemes de parella o conflictes familiars.
- Dols, separacions i canvis vitals, inclòs viure lluny del teu país.
- Dificultats emocionals o de conducta en infants i adolescents.
- Experiències difícils del passat que continuen presents.
Pots veure cada tema amb més detall a les àrees de teràpia.
Mites que retarden la decisió
“Només és per a gent amb problemes greus.” La teràpia serveix tant per a crisis com per a dificultats moderades que desgasten. Consultar aviat sol facilitar la feina.
“Ho hauria de poder solucionar jo.” Hi ha problemes que es resolen sols, i d’altres que es mantenen justament pels intents de solucionar-los. Demanar ajuda no és renunciar a la teva autonomia; és ampliar els teus recursos.
“Em diran què he de fer amb la meva vida.” Una bona teràpia no decideix per tu. T’ajuda a veure amb més claredat i a triar amb més llibertat.
“És parlar i parlar sense arribar enlloc.” En molts enfocaments es treballa amb objectius concrets, tasques entre sessions i revisió d’avenços.
Quan demanar ajuda professional
Convé consultar si:
- El malestar es manté durant diverses setmanes.
- El teu rendiment, les teves relacions o la teva salut se’n ressenten.
- Has intentat diferents solucions i res no funciona.
- Notes que cada vegada evites més coses.
- Et preocupa com està algú de la teva família, sobretot un infant o adolescent.
Si tens pensaments de fer-te mal o de no voler continuar, no esperis: truca al 112 en una urgència o al 024, la línia d’atenció a la conducta suïcida, gratuïta i disponible les 24 hores a Espanya.
Preguntes que et pots fer per decidir
Si continues dubtant, prova de respondre amb sinceritat:
- Com estava fa sis mesos, i com estic ara?
- Hi ha alguna cosa que feia abans i ara evito?
- Què em diria a mi mateix o mateixa si això li passés a una amiga?
- Quant de temps més estic disposat o disposada a continuar així?
No hi ha resposta correcta. Però si les respostes t’incomoden, probablement t’estàs prenent seriosament una cosa que mereix atenció.
Quin tipus de teràpia hi ha
Hi ha diferents enfocaments, i cap no és el millor per a tothom. La teràpia cognitivoconductual treballa amb pensaments i conductes, i és molt utilitzada en ansietat i depressió. Els enfocaments sistèmics miren les relacions. La teràpia breu estratègica se centra en el problema actual i en tasques concretes. La psicologia positiva reforça recursos i fortaleses.
L’important no és l’etiqueta, sinó que t’expliquin com treballen, quins objectius et proposen i com comprovareu si avanceu.
Què esperar d’una primera sessió
Una primera sessió sol durar uns 50 minuts. Expliques què et passa, des de quan i com ho vius; la psicòloga pregunta per entendre-ho en detall. No cal que preparis res.
Quan acabem, les dues parts sabem si hi ha una manera de treballar que encaixi: quin objectiu et proposes, amb quina freqüència ens veiem i quin enfocament té sentit. Continuar o no és decisió teva.
Com triar a qui consultar
Alguns criteris pràctics:
- Que sigui psicòloga o psicòleg sanitari amb número de col·legiació, que pots comprovar al col·legi oficial.
- Que t’expliqui amb claredat com treballa i què et proposa.
- Que respecti el teu ritme i no prometi resultats garantits.
- Que et puguis sentir còmode o còmoda per parlar en el teu idioma.
La comoditat personal importa. Si després d’un parell de sessions no sents confiança, és legítim provar amb una altra persona.
Presencial o en línia
Avui pots triar. La teràpia en línia funciona bé per a moltes persones, sobretot si tens poc temps o vius lluny; convé que tinguis un lloc tranquil i bona connexió. La presencial pot resultar més natural si prefereixes un espai separat de casa.
Si t’interessa l’opció per videotrucada, pots veure com funciona la teràpia en línia. Per demanar una primera cita, pots escriure’m.
Per resumir
No cal “tocar fons” per demanar ajuda. Si el malestar dura, limita la teva vida o simplement vols entendre’t millor, una primera consulta és una manera raonable de descobrir-ho.
Més informació a l’Organització Mundial de la Salut i al Ministerio de Sanidad.