Si el teu fill o filla sent ansietat per anar a l’escola, el més útil és escoltar què el preocupa, mantenir rutines estables, evitar que es quedi a casa de manera repetida i consultar amb un professional si el malestar dura setmanes. No és un caprici: sol haver-hi una por real al darrere.
Cada matí es pot convertir en una escena difícil, i és normal que et sentis cansat o cansada i sense saber què fer. Aquí tens una guia pràctica.
Què és l’ansietat escolar
És un malestar intens, por o preocupació associats a l’escola. Pot aparèixer el diumenge a la nit, de camí a classe o durant el dia. Sovint el nen no sap explicar què li passa, i ho expressa amb el cos o amb la conducta.
No és un diagnòstic per si sola, però descriu un problema real que convé atendre. En alguns casos acompanya altres quadres, com l’ansietat per separació o l’ansietat social.
Com reconèixer-la
Els signes varien segons l’edat.
Emocionals: por abans d’anar-hi, plor en acomiadar-se, irritabilitat, preocupacions constants sobre què passarà a classe.
Físics: mal de panxa o de cap, nàusees, mareigs, son alterat. Solen aparèixer abans d’entrar i millorar si es queda a casa. Encara que els símptomes físics siguin reals, convé que el pediatre descarti una causa mèdica.
De conducta: demana quedar-se a casa, busca excuses, evita activitats escolars o socials, s’aferra als pares.
Possibles causes
Quasi mai n’hi ha una de sola.
- Separació: por d’allunyar-se de les figures d’aferrament, freqüent en edats primerenques.
- Relacions amb els companys: dificultat per fer amics, por del rebuig, burles.
- Assetjament escolar: cal descartar-lo sempre que el rebuig sigui persistent o aparegui de cop.
- Pressió acadèmica: por als exàmens, a equivocar-se o a decebre.
- Perfeccionisme i autoexigència.
- Canvis en la vida del nen: mudança, canvi de centre, separació dels pares, una pèrdua.
- Temperament sensible, amb més tendència a preocupar-se.
Si sospites que hi ha assetjament, parla amb el centre i demana un protocol d’actuació. No esperis que “se li passi”.
Què fer a casa
Valida el que sent
Frases com “no és per tant” o “has de ser fort” solen augmentar la solitud. Prova amb: “Veig que anar a l’escola et preocupa molt. Pensem junts què t’ajudaria”.
Validar no és donar-li la raó en què no hi vagi. És dir que entens la seva emoció i, alhora, mantenir l’expectativa que ho intentareu.
Mantén rutines previsibles
Horaris de son regulars, un esmorzar tranquil i una rutina de sortida igual cada dia donen seguretat. Prepara la motxilla la nit abans i deixa marge per no anar amb presses.
Evita reforçar l’evitació
Quedar-se a casa alleuja aquell dia, però sol augmentar la por del següent. Sempre que sigui possible, afavoreix una tornada gradual i acompanyada, en lloc d’absències llargues.
Acorda un petit pla
Pots pactar amb ell o ella un senyal per demanar ajuda a l’escola, una persona de referència a qui acudir i un ritual breu de comiat. Els plans concrets redueixen la incertesa.
Parla amb l’escola
Contacta amb el tutor o la tutora i amb orientació. Comparteix què passa i pregunta què observen a classe. Coordinar adaptacions temporals pot facilitar molt la tornada.
Cuida la teva pròpia calma
Els nens perceben la tensió dels adults. Si tu també estàs esgotat o esgotada, buscar suport per a tu també compta.
Frases que ajuden i frases que convé evitar
De vegades el que diem té més efecte que el que fem.
| Millor evitar | Pot ajudar més |
|---|---|
| “No passa res, no és per tant.” | “Veig que estàs molt nerviós. Explica’m què et preocupa.” |
| “Has de ser valent.” | “És normal tenir por. Podem anar pas a pas.” |
| “Si no hi vas, et quedes castigat.” | “Busquem una solució junts.” |
| “Sempre estàs igual.” | “Aquesta setmana hi ha hagut matins més difícils; mirem què ajuda.” |
Una rutina de matí que dona seguretat
Una seqüència senzilla i repetida pot reduir la incertesa:
- Despertar-se amb marge de temps, sense presses.
- Esmorzar sense pantalles ni notícies.
- Repassar breument què toca avui: una classe, una activitat que li agradi.
- Comiat curt i sempre igual.
- Acordar qui el recollirà i a quina hora.
Si el comiat s’allarga, l’ansietat creix. És millor ser càlid i breu.
Quan demanar ajuda professional
Convé consultar si:
- Els símptomes duren diverses setmanes.
- Rebutja anar a l’escola amb freqüència.
- El malestar afecta la vida familiar.
- Apareixen símptomes físics repetits sense causa mèdica.
- Hi ha canvis d’humor o de comportament cridaners.
- Hi ha indicis d’assetjament o d’aïllament.
Si en algun moment sents frases com “vull desaparèixer” o veus autolesions, busca ajuda de seguida: truca al 112 en una urgència o al 024, línia d’atenció a la conducta suïcida disponible les 24 hores.
Com ajuda la teràpia
En teràpia amb infants i adolescents es treballa el significat de les seves pors, es practiquen maneres de calmar-se i s’organitzen passos graduals per tornar a afrontar el que eviten. Mares i pares hi participen per aprendre com acompanyar sense augmentar l’ansietat. Si cal, es coordina amb el centre educatiu.
Atenc infants des dels 9 anys i adolescents a Vilassar de Mar i a Badalona (consulta a Vilassar de Mar i a Badalona). Pots veure com treballo a la pàgina d’adolescents i infants.
Què pots esperar
No sol haver-hi un canvi immediat. Hi ha matins millors i pitjors, i l’avenç es nota en coses petites: triga menys a acomiadar-se, entra amb menys plor, explica alguna cosa del dia. Celebrar-ho ajuda.
Si vols parlar del teu cas, pots contactar amb mi i ho veiem amb calma.
Fonts
- Organització Mundial de la Salut: https://www.who.int/
- Ministerio de Sanidad (Espanya): https://www.sanidad.gob.es/