Blog

El meu fill té ansietat per anar a l'escola: què fer

Publicat el · Actualitzat el · 4 min de lectura

Si el teu fill o filla sent ansietat per anar a l’escola, el més útil és escoltar què el preocupa, mantenir rutines estables, evitar que es quedi a casa de manera repetida i consultar amb un professional si el malestar dura setmanes. No és un caprici: sol haver-hi una por real al darrere.

Cada matí es pot convertir en una escena difícil, i és normal que et sentis cansat o cansada i sense saber què fer. Aquí tens una guia pràctica.

Què és l’ansietat escolar

És un malestar intens, por o preocupació associats a l’escola. Pot aparèixer el diumenge a la nit, de camí a classe o durant el dia. Sovint el nen no sap explicar què li passa, i ho expressa amb el cos o amb la conducta.

No és un diagnòstic per si sola, però descriu un problema real que convé atendre. En alguns casos acompanya altres quadres, com l’ansietat per separació o l’ansietat social.

Com reconèixer-la

Els signes varien segons l’edat.

Emocionals: por abans d’anar-hi, plor en acomiadar-se, irritabilitat, preocupacions constants sobre què passarà a classe.

Físics: mal de panxa o de cap, nàusees, mareigs, son alterat. Solen aparèixer abans d’entrar i millorar si es queda a casa. Encara que els símptomes físics siguin reals, convé que el pediatre descarti una causa mèdica.

De conducta: demana quedar-se a casa, busca excuses, evita activitats escolars o socials, s’aferra als pares.

Possibles causes

Quasi mai n’hi ha una de sola.

  • Separació: por d’allunyar-se de les figures d’aferrament, freqüent en edats primerenques.
  • Relacions amb els companys: dificultat per fer amics, por del rebuig, burles.
  • Assetjament escolar: cal descartar-lo sempre que el rebuig sigui persistent o aparegui de cop.
  • Pressió acadèmica: por als exàmens, a equivocar-se o a decebre.
  • Perfeccionisme i autoexigència.
  • Canvis en la vida del nen: mudança, canvi de centre, separació dels pares, una pèrdua.
  • Temperament sensible, amb més tendència a preocupar-se.

Si sospites que hi ha assetjament, parla amb el centre i demana un protocol d’actuació. No esperis que “se li passi”.

Què fer a casa

Valida el que sent

Frases com “no és per tant” o “has de ser fort” solen augmentar la solitud. Prova amb: “Veig que anar a l’escola et preocupa molt. Pensem junts què t’ajudaria”.

Validar no és donar-li la raó en què no hi vagi. És dir que entens la seva emoció i, alhora, mantenir l’expectativa que ho intentareu.

Mantén rutines previsibles

Horaris de son regulars, un esmorzar tranquil i una rutina de sortida igual cada dia donen seguretat. Prepara la motxilla la nit abans i deixa marge per no anar amb presses.

Evita reforçar l’evitació

Quedar-se a casa alleuja aquell dia, però sol augmentar la por del següent. Sempre que sigui possible, afavoreix una tornada gradual i acompanyada, en lloc d’absències llargues.

Acorda un petit pla

Pots pactar amb ell o ella un senyal per demanar ajuda a l’escola, una persona de referència a qui acudir i un ritual breu de comiat. Els plans concrets redueixen la incertesa.

Parla amb l’escola

Contacta amb el tutor o la tutora i amb orientació. Comparteix què passa i pregunta què observen a classe. Coordinar adaptacions temporals pot facilitar molt la tornada.

Cuida la teva pròpia calma

Els nens perceben la tensió dels adults. Si tu també estàs esgotat o esgotada, buscar suport per a tu també compta.

Frases que ajuden i frases que convé evitar

De vegades el que diem té més efecte que el que fem.

Millor evitar Pot ajudar més
“No passa res, no és per tant.” “Veig que estàs molt nerviós. Explica’m què et preocupa.”
“Has de ser valent.” “És normal tenir por. Podem anar pas a pas.”
“Si no hi vas, et quedes castigat.” “Busquem una solució junts.”
“Sempre estàs igual.” “Aquesta setmana hi ha hagut matins més difícils; mirem què ajuda.”

Una rutina de matí que dona seguretat

Una seqüència senzilla i repetida pot reduir la incertesa:

  1. Despertar-se amb marge de temps, sense presses.
  2. Esmorzar sense pantalles ni notícies.
  3. Repassar breument què toca avui: una classe, una activitat que li agradi.
  4. Comiat curt i sempre igual.
  5. Acordar qui el recollirà i a quina hora.

Si el comiat s’allarga, l’ansietat creix. És millor ser càlid i breu.

Quan demanar ajuda professional

Convé consultar si:

  • Els símptomes duren diverses setmanes.
  • Rebutja anar a l’escola amb freqüència.
  • El malestar afecta la vida familiar.
  • Apareixen símptomes físics repetits sense causa mèdica.
  • Hi ha canvis d’humor o de comportament cridaners.
  • Hi ha indicis d’assetjament o d’aïllament.

Si en algun moment sents frases com “vull desaparèixer” o veus autolesions, busca ajuda de seguida: truca al 112 en una urgència o al 024, línia d’atenció a la conducta suïcida disponible les 24 hores.

Com ajuda la teràpia

En teràpia amb infants i adolescents es treballa el significat de les seves pors, es practiquen maneres de calmar-se i s’organitzen passos graduals per tornar a afrontar el que eviten. Mares i pares hi participen per aprendre com acompanyar sense augmentar l’ansietat. Si cal, es coordina amb el centre educatiu.

Atenc infants des dels 9 anys i adolescents a Vilassar de Mar i a Badalona (consulta a Vilassar de Mar i a Badalona). Pots veure com treballo a la pàgina d’adolescents i infants.

Què pots esperar

No sol haver-hi un canvi immediat. Hi ha matins millors i pitjors, i l’avenç es nota en coses petites: triga menys a acomiadar-se, entra amb menys plor, explica alguna cosa del dia. Celebrar-ho ajuda.

Si vols parlar del teu cas, pots contactar amb mi i ho veiem amb calma.

Fonts

Fes el primer pas, pot ser més senzill del que imagines.

Si passes per una etapa difícil o sents que necessites entendre millor el que et passa, podem parlar de la teva situació i valorar com començar.

Demanar cita

Atenció en línia per a Espanya, el Brasil i Portugal