L’ansietat pot mantenir-se molt després que passi la fase aguda d’una crisi com la pandèmia, perquè el cos i la ment aprenen a viure en alerta. Si continues més tens o preocupat que abans, és una reacció comprensible i es pot treballar.
L’Organització Mundial de la Salut va estimar que, durant el primer any de pandèmia, la prevalença mundial d’ansietat i depressió va augmentar al voltant d’un 25 %. No vol dir que tothom tingui un trastorn, però sí que molta gent ho va passar malament.
Què va passar amb la nostra manera de sentir
Durant mesos vam conviure amb incertesa, notícies constants, por del contagi, aïllament i canvis bruscos de rutina. Un sistema d’alerta que s’activa tant de temps pot costar de desactivar.
A més, la pandèmia va modificar coses que sostenen el benestar: el contacte amb les amistats, la feina, l’escola, les celebracions, les cures. Per a algunes persones, a més, hi va haver malaltia, pèrdues o dols sense comiat.
Com pot aparèixer l’ansietat posterior
No sempre es viu com a “nervis”. Aquestes són formes freqüents:
- Preocupació constant per la salut pròpia o dels éssers estimats.
- Incomoditat en espais amb molta gent, en el transport o en reunions.
- Dificultat per retomar plans socials, amb ganes d’evitar-los.
- Palpitacions, opressió al pit, mareigs o nus a l’estómac.
- Insomni o desvetllaments nocturns amb la ment accelerada.
- Irritabilitat, dificultat per concentrar-te, cansament.
- Necessitat de comprovar notícies, símptomes o dades diverses vegades al dia.
Ansietat normal i ansietat que mereix atenció
L’ansietat és útil en dosis moderades: et prepara davant d’un examen o d’un perill real. Es converteix en un problema quan és desproporcionada, dura setmanes o mesos, o t’empeny a deixar de fer coses importants.
Una pista pràctica: si per sentir-te segur o segura has d’evitar o controlar molt, l’ansietat està guanyant terreny.
Què pots fer pel teu compte
Aquestes idees poden ajudar, encara que no substitueixen una valoració professional quan el malestar és intens.
Cuida el bàsic del cos
Dormir a hores regulars, moure’t cada dia encara que sigui caminant i reduir l’excés de cafeïna ajuden a baixar el nivell d’activació. Sembla simple, però l’efecte es nota.
Fes pauses amb la respiració
Una tècnica senzilla: inspira pel nas comptant fins a quatre, treu l’aire lentament per la boca comptant fins a sis. Repeteix-ho durant dos o tres minuts. No elimina l’ansietat, però en baixa la intensitat física.
Posa límits a la informació
Revisar notícies o buscar símptomes de manera compulsiva alimenta l’alarma. Tria un o dos moments del dia i fonts fiables, i deixa la resta.
Torna a poc a poc al que evites
L’ansietat s’alimenta de l’evitació. Si has deixat d’agafar el metro o de quedar amb amics, comença per un pas petit i repetible. Pujar la dificultat a poc a poc funciona millor que forçar-te de cop.
Parla amb algú
Compartir el que et passa amb una persona de confiança sol alleujar. Sovint descobreixes que altres viuen una cosa semblant.
Ansietat en infants i adolescents
Els més joves també van notar el canvi. Alguns van tornar a les aules amb més por de separar-se de les famílies o de relacionar-se amb els companys. En adolescents, l’ansietat es pot mostrar com a irritabilitat, aïllament o rebuig a anar a classe.
Si observes aquests signes durant setmanes, no els atribueixis només a l’edat. Parlar-hi i consultar amb un professional ajuda a entendre què passa.
Mites sobre l’ansietat postcovid
“Ja va passar, hauria d’estar bé.” El cos no té calendari. Algunes persones triguen més a recuperar la sensació de seguretat.
“És només estrès.” L’estrès i l’ansietat s’assemblen, però quan persisteixen i limiten, convé valorar-los.
“Si demano ajuda, és que estic boig o boja.” Demanar ajuda és una manera de cuidar-se, com anar al metge quan alguna cosa fa mal.
Si convius amb algú que ho està passant malament
Quan algú de casa està ansiós, és temptador tranquil·litzar-lo una vegada i una altra o evitar tot el que l’espanta. A curt termini calma, però a llarg termini sol mantenir l’ansietat.
És més útil acompanyar, reconèixer com se sent i animar amb suavitat a fer passos petits. I cuidar també de tu.
Quan demanar ajuda professional
Considera consultar si:
- L’ansietat dura diverses setmanes o et limita a la feina, als estudis o en les teves relacions.
- Tens atacs de pànic o por que es repeteixin.
- Evites cada vegada més situacions.
- Dorms malament de manera persistent.
- Sents que ja no ho pots controlar amb els teus propis recursos.
Si alguna vegada sents que no pots més o tens pensaments de fer-te mal, truca al 112 o al 024, línia gratuïta d’atenció a la conducta suïcida, disponible les 24 hores.
Com pot ajudar la teràpia
En teràpia, primer s’entén com funciona la teva ansietat: què l’activa, què fas per calmar-la i com això la manté. Després es dissenyen passos concrets i graduals per recuperar tranquil·litat i llibertat.
Pots veure com treballo a la pàgina d’ansietat i estrès. L’atenció és presencial a Vilassar de Mar i a Badalona, o en línia, en castellà, català o portuguès.
Una nota sobre expectatives
És normal que l’ansietat vagi i vingui durant el procés. Una recaiguda o un mal dia no volen dir que tot s’hagi perdut. Els avenços es noten sobretot en quant tardes a recuperar-te i en quantes coses tornes a fer.
Si vols començar, pots demanar una primera cita.
Fonts
- Organització Mundial de la Salut: https://www.who.int/
- Ministerio de Sanidad (Espanya): https://www.sanidad.gob.es/